Moltes de les cançons que s'inclouen en el llibre-Cd del projecte Veus formen part del cançoner popular i tradicional d'arreu del món i han estat interpretades, versionades, enregistrades per nombrosos i diversos cantants.
VEUS és una experiència i un procés de treball compartit entre ciutadans diversos en què la música, la llengua, les emocions i les cultures han protagonitzat prop de 9 mesos de treball intens. El projecte finalitza ara amb la presentació d'un llibre i un CD que recull una mostra representativa de cançons de diferents llocs del món que ha aportat l’alumnat dels cursos de català del Prat.
L'acte de presentació es portarà a terme el proper dijous 14 d'octubre, a les 18 hores al Teatre Modern del Prat de Llobregat.
L'Entrada és gratuïta supetitada a l'aforament de la sala. Aquells que vulgueu assistir, cal que reserveu una entrada al Centre de Normalització Lingüística El Prat de Llobregat o bé a La Capsa]
El projecte ‘Veus’ és u
n exemple perfecte de com conjugar música i interculturalitat a nivell social. Em vaig alegrar molt quan me’n van proposar la direcció musical, per diversos motius. Com a músic i productor musical, l’àmbit de les músiques d’arrel és el que més m’ha enriquit aquests darrers anys i a l’entorn del qual ha girat la major part de la meva activitat. Per altra banda, com a musicoterapeuta, el fet de treballar directament amb la gent que haurien de triar i finalment cantar els temes triats suposava una nova oportunitat d’investigar el profund lligam entre expressió musical, emocions humanes i cultura.
Així em vaig presentar a les aules amb la meva guitarra i amb la proposta pels diversos grups d’estudiants de crear un espai participatiu on conèixer-nos una mica més a través de la música, cantar cançons de la nostra cultura i de les seves, jugar a adaptar cançons de les seves cultures a la nostra, parlar de la importància de mantenir vives les nostres arrels, identificar els sentiments que ens desperten les músiques i de com aquests sentiments, encara que vestits de forma diferent segons la cultura, són universals i ens permeten una connexió de cor a cor.
Després de la sorpresa inicial d’assistir a classe de català i trobar-se a un paio amb una guitarra, els estudiants van anar obrint-se, rescatant cançons, expressant i comunicant-se fins al punt que els lligams entre ells s’han fet molt més estrets. Han passat coses molt màgiques, algun que altre debat sociofilosòfic contrastant trets d’unes cultures i altres, hem descobert alguns talents ocults, però sobretot hem experimentat que tots tenim ‘veu’ i ‘lloc’ en aquest projecte i en la societat, i que cada veu és única i necessària.
Un cop enllestida la selecció de cançons, m’he dedicat a fer els arranjaments dels temes, intentant mantenir l’essència i ressonància cultural de cada tema però donant-li un aire una mica més obert i actual, pensant també en els músics disponibles, doncs la idea era que els temes fossin interpretats també per músics del Prat. Crec que el ventall de colors, essències i sonoritats és molt ric, hi ha cançons del món àrab, Turquia, País Basc, Galícia o Amèrica Llatina entre d’altres, algunes cantades en altres llengües que també cal preservar, com el Rapa Nui (Illa de Pasqua), Quítxua o Aymará (Bolívia), i que el resultat final pot ser molt suggerent.
Ara ens trobem en la tercera fase del projecte, la que posa en joc els cantants i els músics locals, convocats a l’estudi de gravació de
Les sessions de gravació de veus han estat molt divertides, la major part de gent no havia estat mai en un estudi, i els ha encantat l’experiència, els costava entrar pels nervis però més els costava sortir-ne, doncs s’acabaven implicant molt. Gairebé totes les persones de tots els grups han deixat la seva empremta sonora en el projecte.
Quant als músics, després de la primera reunió em va sorprendre molt positivament la disponibilitat i entusiasme d’aquests professionals que ofereixen amb generositat el seu talent. Un cop començades les sessions d’enregistrament el resultat és espectacular, els arranjaments estan creixent molt… i continuarà!
de catalán semanales habían hecho que el grupo generará verdaderos compañeros y amigos. Aprendíamos a vivir en una nueva cultura, saborear un idioma que nos sabía ajeno, pero que con el paso del tiempo comenzábamos a apreciar. En ese ambiente de constante novedad y especulación esta nueva cultura a la cual pretendíamos comprender nos propone enseñarle algo de lo que a nosotros, de sitios lejanos y diversos, nos identificaba. Las propuestas eran muy diferentes y sin embargo tan importantes para cada uno de nosotros. Debíamos, en cierto modo, representar a todo aquel bagaje cultural que nos vio nacer y ser quienes somos. Se tomaron decisiones… se hicieron consensos… se eligieron los sonidos precisos y las melodías adecuadas para dar un poco de aquello que llevamos dentro a esta, nuestra nueva forma de vida. Todos, compañeros y amigos, fuimos a grabar parte de nuestras voces, de nuestros sonidos, de nuestra identidad en una pista en la que nos reconocíamos. Era esta una canción… tal vez poco poética… tal vez poco romántica…pero eso sí sumamente revolucionaria, satírica y cómica. Son los adjetivos con los que aquellos que dejamos nuestra tierra lejos muchas veces nos identificamos. Nos vimos ahí, todos en una simple canción, todos una misma CUCARACHA (sí en cierto modo kafkiana) que no podía caminar, porque no tenemos y porque nos falta un algo que ahora parece que hemos dejado atrás.
